Un viatge en família per la Romania més autèntica: Els Oriol i l’essència del món rural

Per què van triar Romania per fer aquest viatge rural en família?

Els Oriol no buscaven destinacions de postal. Volien vivències reals. Havien escoltat parlar de Romania, però no en sabien gaire. Tot va canviar quan uns amics de Sant Cugat, que havien fet el mateix recorregut un any abans, els van dir: “No trobareu un lloc millor per mostrar als nens la vida al camp de veritat”.

Van quedar impactats per les fotos, però sobretot pels relats: nens munyint vaques, tallant llenya, parlant amb gent gran, menjant pans fets al forn de llenya. “És com anar enrere en el temps... però amb calidesa”, els havien dit.

També els va cridar l’atenció una cosa curiosa: la semblança entre el romanès i el català. “És com entendre un idioma nou sense haver-lo estudiat mai”, deia Joan. Això va afegir una dimensió especial: una connexió lingüística inesperada que va fer sentir als nens més a prop del país i de la seva gent.

Starchiojd i Rășinari: contacte amb el món rural viu

La primera parada va ser Starchiojd, un poble envoltat de boscos i prats on encara es viu del que dona la terra. Allí, els nens van aprendre a fer formatge amb un pastor local i van recollir ous directament del galliner. Marta comentava amb emoció: “Mai els havia vist tan emocionats per aixecar-se d’hora!”.

Després van continuar cap a Rășinari, a la vora dels Carpats. En aquest poble amb arrels sajonament profundes, van participar en una petita festa local, on els nens van ballar amb mocadors i van pintar ous tradicionals amb les àvies del poble. El petit Biel va exclamar: “Això és millor que el Minecraft!”.

La connexió humana era directa. Ningú actuava per turistes. Tot era real. Joan deia: “A Catalunya, això només ho trobes en records d’avis. Aquí és present viu”. I això era precisament el que buscaven: autenticitat sense espectacle.

Botiza i Sucevița: tradicions, espiritualitat i emoció

En arribar a Botiza, al cor de Maramureș, van ser rebuts per dones vestides en robes tradicionals. Aquí, els nens van participar en un taller de teixit i van ajudar a preparar pigments naturals per tenyir llana. Marta va dir: “És com si ens haguéssim colat en un conte, però de debò”.

A Sucevița, l’experiència va prendre un to més espiritual. Van visitar el monestir pintat, on una monja els va explicar històries bíbliques a través de murals exteriors. Biel, que a penes es quedava quiet normalment, escoltava en silenci. “Aquest lloc em fa sentir tranquil”, va dir després.

Van dormir en una casa rural de fusta, menjant sarmale i pa casolà. I a la vora del foc, van escoltar històries de pastors i llegendes de muntanya. “Avui hem viatjat amb l’ànima”, va escriure Marta al seu diari. I així, Romania els va començar a transformar.

Agapia i Mila 23: natura salvatge i pau profunda

L’última part del viatge els va portar cap a Agapia, un monestir enclavat entre fagedes. Allí, les famílies van compartir un esmorzar amb les monges, van ajudar a l’hort i van aprendre a fer melmelada de pruna. “Mai havíem vist la fe i la terra tan unides”, deia Joan impressionat.

Després, un petit vaixell els va portar a través dels canals del Delta del Danubi fins a Mila 23. Els nens van observar pelicans, van pescar amb un ancià local i van menjar peix cuinat en canya de riu. “És com estar en una altra planeta”, va dir Laia, la més petita.

En aquest racó humit i lent, el temps es va diluir. I entre cants d’ocells, silenci d’aigua i rostres amb arrugues boniques, els Oriol van entendre que Romania rural no és un lloc a visitar, sinó una experiència per viure i estimar.

Un viatge que es queda dins

Quan van tornar a Barcelona, els Oriol no paraven de parlar del viatge. Però més que explicar, mostraven: els nens dibuixaven animals, parlaven d’àvies romaneses i sabien què era una colzada o un monestir pintat. Havia estat un aprenentatge viu, emocional i cultural.

“Ens vam endur més del que esperàvem: pau, consciència i molta humanitat”, va dir Marta en un correu de comiat. I Joan afegia: “Hem trobat una altra versió d’Europa. Més real. Més propera”.

Si somies amb un viatge que connecti amb la terra, amb la gent i amb valors profunds, com van fer els Oriol, escriu-nos. Podem preparar un circuit a mida per la Romania rural — amb tot el cor, però sense presses.

Contacta’ns per organitzar la teva ruta autèntica 🇷🇴

Preguntes freqüents sobre la ruta rural en família per Romania

És un viatge adequat per a nens petits?

Absolutament. L’experiència està pensada perquè els nens participin en activitats locals i aprenguin mentre gaudeixen.

Cal parlar romanès per gaudir del viatge?

No. El tour es fa en castellà o català, amb guies locals bilingües. A més, el romanès té semblances amb el català!

Quant dura el circuit complet?

Recomanem entre 8 i 10 dies per poder viure l’experiència sense presses, però es pot adaptar.

On es dorm durant el tour?

En cases rurals, monestirs o allotjaments familiars. Tots amb encant i acollida autèntica.

Hi ha opcions de menjar per a dietes especials?

Sí. Podem adaptar àpats per a vegetarians, celíacs o altres necessitats. Només cal avisar amb temps.

És una experiència turística convencional?

No. És una immersió cultural i humana. No hi ha espectacles, sinó trobades reals amb persones del lloc.

Es pot fer també amb grups d’amics?

Sí! És ideal per a famílies, grups d’amics o viatges intergeneracionals. Personalitzem cada ruta.

¿Qué dicen nuestros clientes?

Con más de 100 reseñas de 5 estrellas en Google Reviews, garantizamos una experiencia inolvidable.